The response to climate change in highly dimorphic species can be hindered by differences between sexes in habitat preferences and movement patterns. The Antarctic fur seal, Arctocephalus gazella, is the most abundant pinniped in the Southern Hemisphere, and one of the main consumers of Antarctic krill, Euphausia superba, in the Southern Ocean. However, the populations breeding in the Atlantic Southern Ocean are decreasing, partly due to global warming. Male and female Antarctic fur seals differ greatly in body size and foraging ecology, and little is known about their sex-specific responses to climate change. We used satellite tracking data and Earth System Models to predict changes in habitat suitability for male and female Antarctic fur seals from the Western Antarctic Peninsula under different climate change scenarios. Under the most extreme scenario (SSP5-8.5; global average temperature +4.4°C projected by 2100), suitable habitat patches will shift southward during the non-breeding season, leading to a minor overall habitat loss. The impact will be more pronounced for females than for males. The reduction of winter foraging grounds might decrease the survival of post-weaned females, reducing recruitment and jeopardizing population viability. During the breeding season, when males fast on land, suitable foraging grounds for females off the South Shetland Islands will remain largely unmodified, and new ones will emerge in the Bellingshausen Sea. As Antarctic fur seals are income breeders, the foraging grounds of females should be reasonably close to the breeding colony. As a result, the new suitable foraging grounds will be useful for females only if nearby beaches currently covered by sea ice emerge by the end of the century. Furthermore, the colonization of these new, ice-free breeding locations might be limited by strong female philopatry. These results should be considered when managing the fisheries of Antarctic krill in the Southern Ocean.
La resposta al canvi climàtic en espècies amb dimorfisme sexual pot veure's dificultada per les diferències entre sexes respecte a les seves preferències d'ús de l'hàbitat i els seus patrons de moviment. L'os marí antàrtic (Arctocephalus gazella), és el pinnípede més abundant a l'Hemisferi Sud i un dels principals consumidors de krill antàrtic, (Euphausia superba), a l'Oceà Antàrtic. No obstant això, les poblacions que es reprodueixen al sector Atlàntic de l'Oceà Antàrtic estan disminuint, en part a causa de l'escalfament global. Els mascles i les femelles de l'os marí antàrtic difereixen considerablement en la seva mida corporal i ecologia tròfica, i es té poc coneixement sobre les seves respostes específiques al canvi climàtic. En aquest estudi hem utilitzat dades de seguiment per satèl·lit i models del Sistema Terrestre per predir els canvis en la idoneïtat de l'hàbitat per als mascles i les femelles d'os marí antàrtic de la Península Antàrtica Occidental sota diferents escenaris de canvi climàtic. Sota l'escenari més extrem (SSP5-8.5; temperatura mitjana mundial +4.4°C prevista per a 2100), les zones d'hàbitat idoni es desplaçaran cap al sud durant l'època d'hivernada (no reproducció), provocant una lleugera pèrdua d'hàbitat idoni. Tot i això, l'impacte serà més pronunciat per a les femelles que per als mascles. Aquesta reducció dels territoris d'alimentació durant l'hivern podria disminuir la supervivència de les femelles postdeslletades, reduint-ne el reclutament i posant en perill la viabilitat de la població. Durant l'època de cria, quan els mascles es troben majoritàriament en dejú a terra, els territoris d'alimentació idonis per a les femelles al voltant de les Illes Shetland del Sud romandran en gran part sense modificar-se, i n'emergiran de nous al mar de Bellingshausen. Com que les femelles d'os marí antàrtic es continuen alimentant durant la cria, els territoris d'alimentació de les femelles han d'estar raonablement a prop de la colònia de cria. Com a resultat, aquestes noves zones d'alimentació seran útils només si les platges properes, actualment cobertes de gel marí, emergeixen al llarg del segle. A més, la colonització d'aquests nous llocs de reproducció lliures de gel podria veure's limitada per la forta filopatria de les femelles. Aquests resultats haurien de tenir-se en compte en la gestió de les pesqueries de krill a l'Oceà Antàrtic.
La resposta al canvi climàtic en espècies amb dimorfisme sexual pot veure's dificultada per les diferències entre sexes respecte a les seves preferències d'ús de l'hàbitat i els seus patrons de moviment. L'os marí antàrtic (Arctocephalus gazella), és el pinnípede més abundant a l'Hemisferi Sud i un dels principals consumidors de krill antàrtic, (Euphausia superba), a l'Oceà Antàrtic. No obstant això, les poblacions que es reprodueixen al sector Atlàntic de l'Oceà Antàrtic estan disminuint, en part a causa de l'escalfament global. Els mascles i les femelles de l'os marí antàrtic difereixen considerablement en la seva mida corporal i ecologia tròfica, i es té poc coneixement sobre les seves respostes específiques al canvi climàtic. En aquest estudi hem utilitzat dades de seguiment per satèl·lit i models del Sistema Terrestre per predir els canvis en la idoneïtat de l'hàbitat per als mascles i les femelles d'os marí antàrtic de la Península Antàrtica Occidental sota diferents escenaris de canvi climàtic. Sota l'escenari més extrem (SSP5-8.5; temperatura mitjana mundial +4.4°C prevista per a 2100), les zones d'hàbitat idoni es desplaçaran cap al sud durant l'època d'hivernada (no reproducció), provocant una lleugera pèrdua d'hàbitat idoni. Tot i això, l'impacte serà més pronunciat per a les femelles que per als mascles. Aquesta reducció dels territoris d'alimentació durant l'hivern podria disminuir la supervivència de les femelles postdeslletades, reduint-ne el reclutament i posant en perill la viabilitat de la població. Durant l'època de cria, quan els mascles es troben majoritàriament en dejú a terra, els territoris d'alimentació idonis per a les femelles al voltant de les Illes Shetland del Sud romandran en gran part sense modificar-se, i n'emergiran de nous al mar de Bellingshausen. Com que les femelles d'os marí antàrtic es continuen alimentant durant la cria, els territoris d'alimentació de les femelles han d'estar raonablement a prop de la colònia de cria. Com a resultat, aquestes noves zones d'alimentació seran útils només si les platges properes, actualment cobertes de gel marí, emergeixen al llarg del segle. A més, la colonització d'aquests nous llocs de reproducció lliures de gel podria veure's limitada per la forta filopatria de les femelles. Aquests resultats haurien de tenir-se en compte en la gestió de les pesqueries de krill a l'Oceà Antàrtic.
Keywords: Arctocephalus gazella; Euphausia superba; Antarctic Peninsula; Antarctic fur seal; Antarctic krill; climate change; habitat suitability; philopatry; sex-specific.
© 2024 The Authors. Global Change Biology published by John Wiley & Sons Ltd.